¡Descarga Reintroducció de especies en la naturaleza: objetivos, proceso y ejemplos y más Apuntes en PDF de Biología Animal solo en Docsity!
1. Identificació d’ocells per fotos LLISTA DE POSSIBLES OCELLS: http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/ocells.htm 2. Identificació d’ocells per cants Picot verd: http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/picot_so.htm Picot garser gros: http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/picotgarsergros_so.htm Mallerenga blava: http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/mallerengablava_so.htm Mallerenga carbonera: http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/mallerengacarbonera_so.htm Mallerenga cuallarga: http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/mallerengacuallarga_so.htm 3. Reintroducció (Algunes definicions tretes de la vikipèdia) Reintroducció: La reintroducció és l'alliberament deliberat d'espècies animals o vegetals a la natura, en llocs on havien viscut anteriorment. La reintroducció es du a terme amb espècies natives que es van extingir localment. Es fan servir espècies amenaçades o extintes per reequilibrar ecosistemes. Reforç: és quan el alliberament d'espècies no es fa partint del no res. Els individus alliberats reforcen demogràfica o genèticament una comunitat afeblida. El hacking, o cria en llibertat controlada, és un mètode per restaurar poblacions animals. Es fa servir sobretot amb algunes aus. Consisteix en criar pollets en estat de semillibertat, - en nius artificials que aparenten ser naturals -, i se'ls proveeix de menjar sense que aquest s'adonin de la presència humana. Els individus criats mitjançant aquesta tècnica aprenen a sobreviure per si mateixos i tenen por al contacte amb l'ésser humà. Motius ● Històrics ● Perill ● Control d’espècies ● Enriquiment de biodiversitat Anàlisis pre-reintroducció ● Habitat ● Motiu de la extinció ● Necessitats ● Impacte en la societat ● Conseqüències en l’entorn Objectius
● Incrementar supervivència de l’espècie a llarg termini ● Reestablir una espècie clau dins d’un ecosistema ● Incrementar la biodiversitat ● Aportar beneficis econòmics a llarg termini en la economia local o nacional ● Promoure consciència conservacionista Fases ● Estudi de fiabilitat. En aquest estudi pot veure’s involucrat: ■ Consideracions històriques ■ Consideracions taxonòmiques ■ Consideracions ecològiques ■ C. conductuals ■ Disseny del monitoreig ■ Consideracions legals ● Preparació ● Alliberament ● Seguiment
4. Comparació de dues espècies de mamífers Paràmetres a comparar: · aparença física
- longitud
- alçada
- pes
- fàneres · gestació i creixement · distribució: tipus d'ecosistemes i regions on el trobem. · Hàbits: es gregari o solitari? territorial o nòmada? Diürn o nocturn? etc. · alimentació · és espècie cinegètica? quan i com és pot caçar? 5. Disseny de censos Censar ens permet quantificar:
- expressar amb claredat qualsevol informació sobre l’abundància de les espècies.
- N= abundància, mida d’una població C= productivitat del verdum Ens permet utilitzar l’estadística en l’anàlisi dels factors en l’abundància d’espècies.
- saber el nombre d’individus
- mida d’una població (N): nombre d’individus que ocupa una determinada zona. Ex: en un vedat de caça hi ha 250 llebres.
● Altera la xarxa tròfica ● Desplaça les espècies autòctones ● Porta malalties desconegudes o gairebé extingides fins aleshores. ● Hibridació d’espècies ● Modificació d’hàbitat ● Danys econòmics Com actuar?: ● Tasques de prevenció. Dífícils de realitzar en un món globalitzat ● Tasques de contenció. Fer que certa espècie utilitzi anticonceptius quant a reproducció o canviar-ne la distribució. ● Tasques d’erradicació. Espècies invasores a Catalunya. Factors favorables a la aparició ● Clima temperat ● Elevada diversitat d’habitants ● Inexistència de grans depredadors ● Elevada densitat de població ● Turisme ● Zona d’intercanvi comercial
7. Centres de fauna 7.1 Centre de vall calent (Lleida) 7.2 Centre de el pont de suert (Antiga pisifactoria) En aquest centre ens van explicar que tenien 5 especies (Truita fario amb las seves 2 subespècies la mediterrania i l’atlantica, viso europeu, tritó del Montseny, llúdriga i cranc de potes blanques o autòcton) Nosaltres ens vam centrar en las truites els visons i la llúdriga. Problemes de la truita mediterrania era la forta hibridació amb l’atlantica, i l’objectiu que tenien de produir truites era per reforçar els rius per el sector de pescadors que mou força diners. La lludriga que la tenien en el centre per fer educació ambiental, perquè la seva població a Catalunya sa estabilitzat gracies a la millora de la qualitat de l’aigua i seria ineccesari fer alliberaments. Per acabar el viso europeu que es una especie en greu perill de extinció i la tenien al centre com a reserva genètica i no podien fer alliberaments perquè el viso Amèrica te una malaltia que els mata, per tant seria una pèrdua de diners. I a catalunya aquesta especie no existeix, es troba esta basicament a la Rioja navarra i país basc. 8. Endemicitat L’endemicitat és l’estat ecològic d’una espècie que és exclusiva d’una situació geogràfica definida. Si un organisme es troba a varis llocs, deixa de ser endèmic. Ex-> Endemicitat europea , que es troba a tota Europa. Endemicitat ibèrica , es troba exclusivament a la península ibèrica. Endemicitat mallorquina , es troba només a la illa de Mallorca.
També es dóna el cas d’endemicitat per tipus d’hàbitat, en el que X espècie només viu en un sol tipus d’habitat. Per exemple, el nenúfar es endèmic de terrenys humits i pantanosos. L ’ós polar és endèmic de terrenys gelats, etc. Les espècies endèmiques tendeixen a aparèixer en llocs especialment aïllats com illes i arxipèlags. Hi ha dos subcategories d’endemicitat: ● Paleoendemisme: aquelles espècies endèmiques que abans vivien en zones més extenses, però per certs factors el terreny poblacional s’ha reduït fins a una petita àrea. ● Neoendemisme: Aquelles espècies que, abans eren considerades iguals que les d’un altre lloc però degut a certs factors s’han aïllat fins a modificar la seva genètica respecte les altres. Cal tenir en compte que les espècies endèmiques poden ser posades en perill molt fàcilment si el seu hàbitat sufreix les menors alteracions.
**9. Estudi de la migració
- Xarxa natura 2000 Natura 2000** és una xarxa europea d'espais naturals l'objectiu de la qual és fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, i és la iniciativa política europea més important de conservació de la natura. D'aquesta manera, la Unió Europea ha establert un marc legal que garanteix la protecció del patrimoni natural i, a més, s'ha compromès a salvaguardar-lo mitjançant la integració a Natura 2000 d'una mostra significativa dels hàbitats i les espècies que millor el representen.[1]
Història
Marc Europeu
El Consell de les Comunitats Europees va aprovar l'any 1992 la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, coneguda també com a Directiva hàbitats. Aquesta Directiva amplià els objectius i l'abast de la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres. Ambdues, són els dos principals instruments de la Unió Europea (UE) per a la conservació dels hàbitats, les espècies i, en definitiva, del seu patrimoni natural. Així mateix, són el marc legal per a la creació de la xarxa Natura 2000, una xarxa d'espais naturals protegits d'abast europeu orientada a la conservació dels hàbitats i les espècies de les quals Europa té un pes important en la seva preservació a nivell planetari.
Legislació espanyola
En la legislació de l'Estat espanyol, la transposició de la Directiva Hàbitats es va materialitzar, en un primer moment, en el Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat
Pàgina de la Gene: http ://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/ senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/xarxa_natura_2000_a_catalunya/ info_gnl
