Docsity
Inicia sesiónRegístrate
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca documentos en el Store

Los mejores documentos en venta realizados por estudiantes que han terminado sus estudios

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Busca entre todos los recursos para el estudio
Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ranking de las universidades

Descubre las mejores universidades de tu país según los usuarios de Docsity

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Del blog

Actualidad
Becas y ayuda
Ve al blog

Instrumental de Laboratorio, Apuntes de Organización y Gestión del laboratorio

Universidad Palafoxiana (UNIPAL)Organización y Gestión del laboratorio

Instrumental de Laboratorio Clínico

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 23/03/2019

lanatarn
lanatarn 🇪🇸

4.3

(3)

5 documentos

1 / 23

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Laboratori clínic i biomèdic
Tècniques generals de laboratori Svitlana Tarnavska
INSTUMENTAL, MATERIALS i EQUIPS DE LABORATORI I
L’instrumental de laboratori
Cada laboratori disposa dels instruments i
equips adequats pel tipus d’analítiques
que realitza.
Es poden classificar en 2 grups:
- Material fungible (vida curta)
Reutilitzables: es poden usar en diverses
ocasions. Després cal: netejar, desinfectar
o esterilitzar
D’un son ús: quan només s’usen i es
llencen
-Material inventariable (vida llarga):
són materials que onclouen els equips de
laboratori com centrífugues, neveres,
estufes...
INSTRUMENTAL FUNGIBLE
Poden estar fabricats amb diferents materials: vidre, plàstic, metall, ceràmica...
Segons el tipus de material usat tindran diferents característiques com:
- temperatura que pot soportar
- esterilització a l’autoclau
- productes químics usats per la neteja
1. INSTRUMENTAL DE VIDRE
La majoria de material de laboratori està fabricat amb vidre: tubs d’assaig, vasos de precipitats, pipetes...
Característiques del vidre:
- Material molt resistent a canvis de Ta
- Gran estabilitat química (no reacciona amb el que conté)
- És transparent (permet veure el que conté)
- Inconvenient: és molt fràgil
• Al laboratori se sol usar vidre d’alta qualitat que conté borosilicat (pirex). Presenta avantatges respecte
altres vidres:
- Resistent fins a Tª de fins 600ºC
- Es dilata poc per efecte de la Tª
- El material pot tenir cert gruix (donant més resistència)
- Resistent als productes químics
Precaucions
El seu principal inconvenient és la seva fragilitat. Pot trencar-se per: cops, caure o xocs tèrmics
A més, al trencar-se pot provocar talls o ferir a les persones que el manipulin
1
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Instrumental de Laboratorio y más Apuntes en PDF de Organización y Gestión del laboratorio solo en Docsity!

Tècniques generals de laboratori Svitlana Tarnavska

INSTUMENTAL, MATERIALS i EQUIPS DE LABORATORI I

L’instrumental de laboratori

Cada laboratori disposa dels instruments i equips adequats pel tipus d’analítiques que realitza. Es poden classificar en 2 grups:

- Material fungible (vida curta) Reutilitzables: es poden usar en diverses ocasions. Després cal: netejar, desinfectar o esterilitzar D’un son ús: quan només s’usen i es llencen -Material inventariable (vida llarga): són materials que onclouen els equips de laboratori com centrífugues, neveres, estufes... INSTRUMENTAL FUNGIBLE Poden estar fabricats amb diferents materials: vidre, plàstic, metall, ceràmica... Segons el tipus de material usat tindran diferents característiques com: - temperatura que pot soportar - esterilització a l’autoclau - productes químics usats per la neteja 1. INSTRUMENTAL DE VIDRE La majoria de material de laboratori està fabricat amb vidre: tubs d’assaig, vasos de precipitats, pipetes... Característiques del vidre: - Material molt resistent a canvis de Ta - Gran estabilitat química (no reacciona amb el que conté) - És transparent (permet veure el que conté) - Inconvenient: és molt fràgil

  • Al laboratori se sol usar vidre d’alta qualitat que conté borosilicat (pirex). Presenta avantatges respecte altres vidres:
    • Resistent fins a Tª de fins 600ºC
    • Es dilata poc per efecte de la Tª
    • El material pot tenir cert gruix (donant més resistència)
    • Resistent als productes químics Precaucions El seu principal inconvenient és la seva fragilitat. Pot trencar-se per: cops, caure o xocs tèrmics A més, al trencar-se pot provocar talls o ferir a les persones que el manipulin

Tècniques generals de laboratori Svitlana Tarnavska Per a reduir el trencament del vidre cal:

  • Abans d’usar-los comprovar que no tinguin desperfectes.
  • No situar a l’extrem del taulell o dels prestatges.
  • Si usem pinces o suports, aquests s’han d’adequar a la mida de l’instrument de vidre.
  • Mai s’ha d’escalfar un recipient de vidre tancat.
  • Mai dipositar un instrument calent sobre una superfície freda (evitar xoc tèrmic).
  • L’escalfament molt ràpid pot trencar el vidre (es pot escalfar al bany maria o amb manta / placa calefactora).
  • S’han de buidar, netejar i esbandir els recipients el més aviat possible. Tenir en compte material vidre Els laboratoris han de tenir suficients reserves de material de vidre per si se’n trenca. En el laboratori ha d’haver-hi contenidors per a posar-hi el vidre trencat i guardar-lo tancat fins la seva posterior eliminació. Instruments volumètrics de vidre

Tècniques generals de laboratori Svitlana Tarnavska 1.1.INSTRUMENTS DE VIDRE VOLUMÈTRICS

Tècniques generals de laboratori Svitlana Tarnavska

1.2. INSTRUMENTS DE VIDRE NO VOLUMÈTRICS

Tècniques generals de laboratori Svitlana Tarnavska

  • De doble enrasat: tenen dues línies d’aforament. En aquest cas s’enrasa a la línia superior i es buida fins enrasar amb la línia inferior.
  • Graduades : són menys precises que les aforades. Poden ser:
    • Tipus 1 o de buidat parcial : Tenen el 0 a la zona superior de l’escala de graduació. S’han d’omplir fins al 0 i després buidar fins a la línia que indica el volum desitjat. - Tipus 2 o de buidat total: Tenen el 0 en la zona inferior de l’escala de graduació. S’han d’omplir fins a la línia que indica el volum desitjat i després buidar completament.
  • Pipetes pasteur : s’usen per abocar petites quantitats sense mesurar. N’hi ha 2 tipus: vidre amb pera de goma o xumet plàstic (un sol ús)
  • S erològiques : s’usen en microbiologia i es distingeixen de les altres perquè la punta està graduada i tenen un filtre per impedir el pas de microorganismes cap a l’auxiliar de pipeteig. Poden ser de vidre o poliestirè transparent
    • matrassos erlenmeyer
    • buretes
    • matrassos aforats
    • provetes
    • vasos de precipitats Instruments de vidre per altres usos Taps, allargadors i claus de pas
  • Tots els utensilis de vidre que s’han d’acoplar entre ells, disposen d’una part de vidre esmerilat en la zona de tancament.
  • Perquè l’encaix sigui complet i llavors es pugui extreure sense dificultat, s’ha de posar una petita capa greixosa (vaselina) en la zona esmerilada. Cubetes de tinció (AP)
  • Normalment són de vidre
  • N’hi ha diferents models, segons:
    • Nombre de portaobjectes que pot tenir
    • Posició portaobjectes vertical o horitzontal
    • Si és necessari: tapa, cistella, nansa...
  • Normalment s’usen vàries cubetes formant bateries de tinció, que permeten fer la coloració en sèrie de diverses preparacions histològiques. Cubeta Schiefferdecker. Està composada de:
    • Recipient que s’omple amb el líquid de tinció
    • Cistella en el qual es col·loquen els portaobjectes
    • Nansa per a introduir i retirar la cistella
  • Té una capacitat de 10 portaobjectes en posició horitzontal, però pot arribar a tenyir fins a 20 portaobjectes si es posen d’esquena amb esquena. Cubeta Coplin:
  • Permet incorporar 5 portaobjectes en posició vertical.

Tècniques generals de laboratori Svitlana Tarnavska

  • No necessita cistella.
  • Els portaobjectes es col·loquen i es recuperen agafant-los per un extrem. Cubeta Hellendahl:
  • Permet incorporar 8 portaobjectes en posició vertical.
  • No necessita cistella. Pots i flascons de diferents mides i formes
  • Trobem diferents recipients per contenir substàncies, tant sòlides com líquides.
  • Es fabriquen en diverses formes i mides i amb diversos sistemes de tancament. - Pots de boca ampla
  • Són recipients sense coll, amb boca ample
  • Solen portar tap de rosca, de plàstic o metall.

2. INSTRUMENTAL DE PLÀSTIC

EL PLÀSTIC

  • Els plàstics són substàncies químiques sintètiques
  • El seu component principal és el carboni (C).
  • Són polímers, grans agrupacions de monòmers units mitjançant la polimerització.
  • El terme plàstic fa referència a quan el material es troba en estat viscós o fluid per escalfament, ja que pot manipular-se per aconseguir la forma desitjada. característiques:
  • Fàcils de moldejar
  • Baixa densitat
  • Impermeables
  • Aïllants elèctrics, acústics i tèrmics
  • Resistents a la corrosió
  • Resistents a molts reactius químics Incovenient:
  • No són biodegradables
  • No són fàcils de reciclar Tipus:
  • Hi ha una gran varietat de plàstics
  • Pel seu correcte reciclatge hi ha un sistema internacional de codificació Instruments de plàstic més habituals
  • El plàstic està molt present en el laboratori.
  • Pot substituir el vidre en la majoria d’usos.
  • Molts instruments de vidre també els fan de plàstic. Ex: vas precipitats, proveta, flascons...
  • Alguns materials de laboratori fabricats amb plàstic són:

Tècniques generals de laboratori Svitlana Tarnavska Instruments de plàstic per la presa de mostres

  • El plàstic també s’usa per la presa i transport de mostres biològiques. Com:
    • Hisop o escobilló: mostres com exsudats o secrecions - Tubs recollida de mostres de sang i orina
    • Pots de boca ampla i tap de rosca: Recollir diferents tipus de mostres biològiques, principalment femta i orina.
  • Instruments de plàstic per la protecció individual
  • Diversos materials per la protecció individual (EPI) estan fabricats amb plàstic com:
    • ulleres de seguretat
    • pantalles facials
    • guants de diferents materials: làtex, vinil...

3. INSTRUMENTAL DE PORCELLANA

  • porcellana és un material ceràmic blanc, dur i inert com el vidre.
  • El seus principals inconvenients són la seva fragilitat i opacitat.
  • Els més habituals es detallen a continuació:

Tècniques generals de laboratori Svitlana Tarnavska

4. INSTRUMENTAL DE METALL

  • El metall és un material dur i rígid, per tant la majoria dels seus usos en laboratori són com a instruments: - a) De suport o subjecció d’altres Al laboratori trobem suports, trípodes, anelles, pinces de subjecció, gradetes, que permeten mantenir diferents instruments en la posició correcta o manipular instruments calents de forma segura, evitant cremades. - b) Quirúrgic (AP)

Tècniques generals de laboratori Svitlana Tarnavska

INSTRUMENTAL MATERIALS I EQUIPS DE LABORATORI II

INSTRUMENTAL INVENTARIABLE

Equips de laboratori : formen part de l’instrumental inventariable o de vida llarga. Distingirem entre:

1. Equips bàsics

  • Corresponen a equips que es troben en la majoria de laboratoris. Els més habituals són:

1. Balances

  • Una balança és aquell equip que permet mesurar el pes d’un objecte o element.
  • Les balances es caracteritzen per la seva: a) Exactitud , indica si el valor donat s’aproxima al valor real (error). b) Precisió, capacitat de donar el mateix resultat per a una mateixa mesura repetida en diverses ocasions. Diferència entre 2 valors consecutius. c) Sensibilita t, informa de la mínima quantitat que és capaç de mesurar. - 1.Balances mecàniques
  • Utilitzen un mecanisme de palanca, on el pes del producte ha de ser compensat mitjançant unes masses conegudes. Ex: Balança granatària. - 2. Electròniques
  • Disposen d’un plat on es col·loca la substància a pesar.
  • S egons la seva sensibilitat es classifiquen en: a) Balances de precisió (sensibilitat des de 1g fins a 1mg) b) Balances analítiques (sensibilitat fins a 0,1mg) c) Semimicrobalances (sensibilitat fins a 0,01mg) d) Microbalances (sensibilitat fins a 1g) e) Ultramicrobalances (sensibilitat fins a 0,1g) Recomanacions d’ús de les balances
  • Han d’estar instal·lades sobre una superfície perfectament anivellada.
  • Situar la balança lluny de fonts de calor, irradiació i corrents d’aire.
  • Verificar diàriament l’exactitud de la balança, efectuant una pesada amb un pes de calibració.
  • Durant la pesada no donar cops en la zona de treball.
  • Netejar i mantenir en correctes condicions la balança per evitar lectures inexactes i contaminacions. Procediment de pesada
    • 1. Inicialment cal tarar la balança , pesant el recipient que contindrà el producte i posant-la al zero altra vegada.

Tècniques generals de laboratori Svitlana Tarnavska

  • 2. La pesada es realitza depositant, amb compte, el producte sobre un vidre de rellotge o capsula de porcellana.
  • 3. Afegir o treure producte fins arribar al pes desitjat i deixant que s’estabilitzi. - 4. Fer la lectura. Mètodes de pesada
    1. Directe Es tara la balança amb el recipient que contindrà el producte i es pesa.
    1. Indirecte S’efectua una doble pesada, per exemple abans d’una extracció i la diferencia de pes correspondrà al producte evaporat. Errors de pesada

2. Micropipetes i dosificadors

Instrument de laboratori usat per a aspirar i transferir petits volums de líquids (de l’ordre de ml fins a l).

  • Utilitzen puntes d’un sol ús de plàstic que habitualment son estèrils. Algunes mesuren sempre un volum fixe, mentre que d’altres poden mesurar un rang de volums. Tipus de micropipetes Les micropipetes poden ser:
  • Manuals o mecàniques El volum a aspirar es fixa manualment amb un botó situat a la part superior o una rodeta connectats a un sistema analògic de confirmació del volum. - Automàtiques Similars a les anteriors però el controlador del volum és digital. I a la vegada, poden ser : - Monocanal: Només permeten l’ús d’una punta cada vegada. - Multicanal : Permeten incorporar múltiples puntes a la vegada.

Tècniques generals de laboratori Svitlana Tarnavska

Dosificadors

  • Són equips que permeten dosificar una quantitat definida de líquid, és a dir, expulsar de forma repetitiva quantitats idèntiques de líquid. D’aquesta forma s’evita transvasar líquids a través de provetes graduades. Tipus de dosificadors: a) Dosificadors acoblables a flascons
  • S’acoblen directament o mitjançant adaptadors al flascó que conté el reactiu. Al desplaçar-se l'èmbol cap amunt, s’aspira una quantitat determinada del líquid i desplaçant-lo cap avall, s’expulsa. No és necessari enrasar. b) Dosificadors manuals
  • Semblants a una micropipeta, però en aquest cas només s’aspira una vegada, s’omple el dosificador i després al pressionar l'èmbol només deixa anar una quantitat fixa i determinada de líquid.
  • Avantatge : S’estalvia temps, doncs no cal aspirar repetides vegades.
  • Al igual que les micropipetes, existeixen de manuals i d’ automàtics o digitals.

3. Equips de calor

  • Permeten mantenir una temperatura superior a l’ambiental durant un cert temps. Tots ells incorporen termòmetres interns que cal revisar periòdicament per garantir el bon funcionament de l’equip. Tipus d’equips de calor: a) Estufes Equips similars als forns domèstics. Generalment, la temperatura i el temps es poden programar segons les necessitats. Tipus d’estufes: a) Estufes de cultiu o d’incubació : S’utilitzen en microbiologia per aconseguir les condicions idònies per al creixement dels microorganismes. Als laboratoris clínics podem trobar també estufes més especialitzades, com per exemple les utilitzades en hemocultius i urocultius. b) Estufes de dessecació i esterilització : S’utilitzen per a eliminar la humitat dels diferents instruments de laboratori quan es sotmeten a T= 110ºC. Si s’aplica una T= 250ºC s’aconsegueix esterilitzar-los. c) Mufles: Són estufes capaces d’aconseguir temperatures mol altes, entre 200 i 1400ºC. S’utilitzen principalment per a calcinar mostres.
    • Totes les estufes són molt fàcils d’utilitzar, només cal introduir la mostra a dins i programar T i temps. Precaucions d’ús amb estufes:
      • No tocar les superfícies calentes de l’estufa.
      • Extreure els productes de l’estufa utilitzant guants de seguretat i/o pinces.

Tècniques generals de laboratori Svitlana Tarnavska

  • Controlar la T de treball, evitant que es sobreescalfi.
  • Fer el manteniment periòdic de l’equip. b) Banys termostàtics Són equips que proporcionen un escalfament indirecte, ja que escalfen, a través de resistències, un medi intermedi (aigua, oli, sorra) on es col·loca el recipient que conté la mostra, el qual rep l’escalfor d’aquest medi i no directament de l’equip. Així s’aconsegueix un escalfament homogeni i controlat. Precaucions d’ús amb banys termostàtics:
  • Han d’estar ben equilibrats per a evitar que es puguin bolcar.
  • Omplir-los amb la quantitat d’aigua adequada , sense superar mai el volum màxim permès.
  • No omplir massa els recipients que han de ser introduïts al bany, per a evitar que es vessi el seu contingut.
  • El recipient que conté la mostra no ha de surar en l’aigua , si no té estabilitat, cal fixar-lo amb un suport + pinces metàl·liques. c) Plaques i mantes calefactores Són aparells que proporcionen calor seca. Els més habituals són: a) Plaques calefactores – agitadores: A més d’escalfar el producte, l’agiten mitjançant un imant que es submergeix en el recipient i que és atret pel camp magnètic que genera la pròpia placa. Les seves aplicacions són:
  • Facilitar la dissolució de la mostra
  • Evaporar suaument un líquid
  • Accelerar reaccions
  • Incubar cultius microbians b) Mantes elèctriques: S’utilitzen principalment per a escalfar, lentament i de forma homogènia, líquids continguts en recipients esfèrics. d) Termoblocs
  • Són equips que escalfen uniformement un bloc metàl·lic perforat per una sèrie de cavitats on es poden introduir tubs d’assaig amb la substància que es vulgui escalfar.
  • La majoria d’ells són de calor sec , encara que hi ha alguns que també contenen aigua i actuen semblant a un bany termostàtic. També hi ha d’altres que a part d’escalfar actuen com a agitadors, per rotació suau del bloc.
  • S’utilitzen sovint en biologia molecular , per aconseguir que tots els tubs de PCR es mantinguin a una mateixa temperatura d’incubació. e) Cremadors Existeixen dos tipus de cremadors: a)Bunsen : Consisteix en una font de gas connectada a un tub metàl·lic i una clau de pas. Al laboratori es solen utilitzar per a escalfar directament instrumental de vidre que conté la mostra.

Tècniques generals de laboratori Svitlana Tarnavska a) Magnètics : Explicats en apartat de plaques calefactores. Permeten regular la potència d’agitació i cal tenir en compte de no omplir fins a dalt el recipient que conté la mostra, doncs es podrien produir vessaments. b) Cinètics: L’agitació s’aconsegueix per vibració de la base o suport de l’aparell. Ex: Vortex c) Sonicadors : Disposen d’un dipòsit que s’omple d’aigua i on es submergeixen els recipients a agitar. L’equip genera ultrasons que transmet a l’aigua, els quals provoquen que els components de la mescla vibrin i es mesclin. •Aquests aparells també s’utilitzen per a netejar instrumental quirúrgic abans de la seva esterilització.

9. Equips per a separar mescles

a) Les centrífugues: S’usen per a separar suspensions o emulsions en funció de la densitat dels seus components i gràcies a l’acció de la força centrípeta. b) Els cromatògrafs : S’usen per a separar els components d’una mescla segons la seva afinitat entre dues fases immiscibles, una fixa o estacionària i l’altra mòbil. Existeixen diferents tipus de cromatògrafs en funció del tipus de fase estacionària que s’utilitzi. Els més utilitzats són el cromatògraf de gasos, el cromatògraf líquid HPLC i el de bescanvi iònic.

10. Equips per a aplicar mètodes instrumentals

a) pHmetre: S’utilitzen per a mesurar amb exactitud el pH de reactius i dissolucions. Disposen d’un elèctrode que es submergeix en el líquid i es fa la lectura directament sobre la pantalla digital. b) Espectrofotòmetre: Equips molt utilitzats en anàlisis químiques. Són capaços de irradiar una mostra i mesurar la radiació absorbida per la mateixa ( absorbància ), la qual està directament relacionada amb la concentració d’analit present a la mostra, segons la llei de Lambert-Beer: A =. L. [analit]

2. Equips específics

Corresponen a equips que s’utilitzen per a dur a terme tècniques específiques d’anàlisi en els laboratoris de diagnòstic clínic i d’anatomia patològica:

1. Microscopis (Multisecció: Bioquímica, immunologia, anatomia patològica) •Són els equips òptics més utilitzats en laboratori. Existeixen diferents tipus de microscopis però els més comuns en laboratori clínic i/o d’anatomia patològica són: a) Òptic simple i multicapçal b) Fluorescència c) Invertit d) Electrònic

  • Actualment el camp de la microscòpia ha evolucionat molt i és fàcil trobar en dits laboratoris, equips de digitalització d’imatges microscòpiques, com són els microscopis robotitzats i els escàners de preparacions. 2. Autoanalitzadors (Multisecció: Bioquímica, immunologia, serologia)

Tècniques generals de laboratori Svitlana Tarnavska •Equip capaços de quantificar diferents paràmetres analítics en mostres biològiques de forma automatitzada.

  • Disposen de diversos mòduls, cadascun dels quals realitza la mesura de diferents paràmetres. Tipus: a) Sistemes automatitzats per a l’anàlisi del sèrum sanguini. Aplicats a bioquímica general i específica. b) Sistemes automatitzats per a l’anàlisi d’orines c) Sistemes automatitzats per a l’anàlisi de semen d) Analitzadors automàtics per a **immunoassaigs
  1. Gasòmetres i osmolalímetres (Bioquímica)** •Els gasòmetres són equips que mesuren els gasos i el pH de la sang tant en mostres de sang venosa com de sang arterial.
  • Les mostres de sang arterial han de sotmetre’s a una rotació prèvia, per tal que els gasos presents estiguin ben mesclats.
  • Els osmolalímetres mesuren la concentració de sals minerals en el plasma sanguini. Es relaciona amb l’equilibri hídric del cos i el funcionament del ronyó (patologia renal). 4. Equip d’electroforesi capil·lar automatitzat (Bioquímica) •En el sèrum sanguini es troben presents centenars de proteïnes produïdes por diversos òrgans. Mitjançant la tècnica de l’electroforesi es posen de manifest variacions en la concentració d’aquestes proteïnes fet que es relaciona amb diferents patologies renals, hepàtiques o gastrointestinals, entre d’altres.
  • La tècnica utilitza la propietat de les proteïnes per a moure’s segons el seu PM i la seva càrrega elèctrica , al aplicar un voltatge. La mostra s’introdueix dins un capil·lar i com a resultat s’obtenen unes bandes que corresponen a les diferents proteïnes sèriques.
  • Si el sistema està automatitzat, el propi aparell fa la lectura del proteïnograma, però si no es disposa d’un sistema automatitzat cal fer l’electroforesi de forma més manual i llegir **els resultats en un fotodensímetre.
  1. Citòmetres de flux (Hematologia, immunologia)**
  • Detecten com les cèl·lules interactuen amb el raig làser, desviant la llum incident o emetent fluorescència.
  • En hematologia s’usen de forma rutinària en el recompte i classificació de cèl·lules sanguínies segons les seves característiques morfològiques (eritròcits, leucòcits i plaquetes), ara bé, també és útil en anàlisi d’orines per a comptabilitzar altres partícules biològiques presents en el sediment urinari, o bé per al **diagnòstic i seguiment de determinades patologies com la leucèmia, la granulomatosi i la sida.
  1. Analitzadors VSG i d’Hemoglobina glicosilada (Hematologia i bioquímica)**
  • Els analitzadors VSG determinen la velocitat de sedimentació globular o eritrosedimentació, és a dir, la velocitat a la que sedimenten els glòbuls vermells en un període determinat de temps. Valors elevats d’aquest paràmetre poden indicar processos inflamatoris, infecciosos o neoplàsics.
    • Els analitzadors d’hemoglobina glicosilada (HbA1c) mesuren la concentració d’hemoglobina unida a glucosa en sang, paràmetre molt