Docsity
Docsity

Prepare for your exams
Prepare for your exams

Study with the several resources on Docsity


Earn points to download
Earn points to download

Earn points by helping other students or get them with a premium plan


Guidelines and tips
Guidelines and tips

Presentació politica, Schemes and Mind Maps of Political Economy

guio presentació política economica

Typology: Schemes and Mind Maps

2023/2024

Uploaded on 06/16/2025

caca00
caca00 🇨🇦

2 documents

1 / 2

Toggle sidebar

This page cannot be seen from the preview

Don't miss anything!

bg1
XULETA PRESENTACIÓ
Tipus d’organitzacions
1. Organització alta
Com ja hem vist, tenen estructura formal, personal estable i gran capacitat d'influència.
Ex.: Microsoft, UGT, CEOE, Fundació La Caixa.
2. Organització mitjana
Tenen estructura parcial, recursos limitats però certa presència en espais de
participació.
Ex.: ONG nacionals, associacions sectorials menors, empreses educatives mitjanes.
3. Organització baixa
Molt poca capacitat d’influència organitzada.
Sense equips tècnics o dedicació exclusiva a fer lobby.
Influència ocasional, limitada a accions puntuals (peticions, comunicats).
Ex.: Associacions de famílies d’escoles concretes, petits col·lectius locals o plataformes
ciutadanes.
4. Organització informal/emergent
Grups no formalitzats legalment, però amb capacitat de mobilització social o
comunicativa (a través de xarxes socials, protestes, manifestos).
Poden créixer ràpidament si connecten amb una preocupació social àmplia.
Ex.: Moviments per l’educació inclusiva o contra l’ús excessiu de pantalles a les escoles.
Definició de lobby
Un lobby és un grup de pressió o d’interès que intenta influir en les decisions polítiques o
administratives per afavorir els seus propis interessos.
🔎 Definició simple:
Un lobby és un actor (empresa, associació, sindicat, ONG, etc.) que vol convèncer els
responsables polítics perquè prenguin decisions favorables a ell.
Exemples de lobbies:
Empreses tecnològiques que volen influir en una llei d'educació digital.
Sindicats que pressionen per millorar les condicions laborals del professorat.
ONGs que demanen polítiques més socials o inclusives.
Patronals que volen menys regulació o més subvencions.
pf2

Partial preview of the text

Download Presentació politica and more Schemes and Mind Maps Political Economy in PDF only on Docsity!

XULETA PRESENTACIÓ

 Tipus d’organitzacions

  1. Organització alta Com ja hem vist, tenen estructura formal, personal estable i gran capacitat d'influència. Ex.: Microsoft, UGT, CEOE, Fundació La Caixa.
  2. Organització mitjana Tenen estructura parcial, recursos limitats però certa presència en espais de participació. Ex.: ONG nacionals, associacions sectorials menors, empreses educatives mitjanes.
  3. Organització baixa Molt poca capacitat d’influència organitzada. Sense equips tècnics o dedicació exclusiva a fer lobby. Influència ocasional, limitada a accions puntuals (peticions, comunicats). Ex.: Associacions de famílies d’escoles concretes, petits col·lectius locals o plataformes ciutadanes.
  4. Organització informal/emergent Grups no formalitzats legalment, però amb capacitat de mobilització social o comunicativa (a través de xarxes socials, protestes, manifestos). Poden créixer ràpidament si connecten amb una preocupació social àmplia. Ex.: Moviments per l’educació inclusiva o contra l’ús excessiu de pantalles a les escoles.  Definició de lobby Un lobby és un grup de pressió o d’interès que intenta influir en les decisions polítiques o administratives per afavorir els seus propis interessos. 🔎 Definició simple: Un lobby és un actor (empresa, associació, sindicat, ONG, etc.) que vol convèncer els responsables polítics perquè prenguin decisions favorables a ell. Exemples de lobbies: Empreses tecnològiques que volen influir en una llei d'educació digital. Sindicats que pressionen per millorar les condicions laborals del professorat. ONGs que demanen polítiques més socials o inclusives. Patronals que volen menys regulació o més subvencions.

🔎 Què poden fer per influir? Els lobbies utilitzen eines com: Reunions amb polítics o alts càrrecs. Informes tècnics o estudis d’impacte. Campanyes de comunicació o mitjans. Participació en comissions o consultes públiques. ⚖ Per què és important analitzar els lobbies? Perquè poden tenir molta influència en com es reparteixen els recursos públics, quines reformes es fan o quines veus es tenen més en compte. 👉 Si no hi ha transparència, poden afavorir-se només els grups poderosos, creant desigualtats o decisions esbiaixades.